TEORIA DE LA IMATGE

La imatge digital és una realitat, i la seva manipulació també.

Entenem per imatge digital aquella que està formada per informació numèrica (bits) i es troba emmagatzemada en una plataforma tecnològica com bé pot ser un ordinador. Pot ser creada a partir d’una imatge analògica escanejada, o per exemple ser creada directament a partir de programes de retoc digital.

Amb la fotografia convencional (sigui de carret o digital) ja existeix la possibilitat de mostrar al món la visió del fotògraf. Amb això em refereixo que amb la fotografia es pot manipular la realitat. Per exemple, en les fotografies de periodisme o documentals, segons el que es deixi dins el marc de la imatge es pot entendre un missatge o un altre. En aquest sentit, les imatges per si soles ja poden ser objecte de manipulació de la realitat, siguin digitals o no.

Però si entrem més a fons en el tema, podem veure que aquesta manipulació gràcies a la digitalització pot anar més enllà. La digitalització permet que amb diferents programes es puguin crear imatges o formular realitats que no existeixen. Un exemple pot ser el retoc que se’ls aplica a les imatges abans de ser comercialitzades. Segons el meu entendre, quan una persona veu una hamburguesa per la televisió creada digitalment i se’n va al restaurant i es troba amb la evident diferència, es troba davant una situació de realitat manipulada. L’hamburguesa del restaurant, que seria la realitat, ha estat objecte de manipulació per atraure els consumidors. Es pot dir que la versió digitalitzada i retocada seria una copia de la realitat modificada, creada amb una intenció concreta que seria seduir els espectadors. Tot el que té a veure amb la imatge pot ser modificat.

Un altre exemple seria la coneguda polèmica del retoc a les models. Al veure aquestes imatges manipulades, es fa creure als espectadors que aquesta imatge falsa és la realitat. Aquest fet pot generar estereotips de bellesa, i una necessitat per part del públic d’assemblar-se a aquesta realitat falsa. Moltes vegades els consumidors no saben detectar què és una copia de la realitat i què és una copia manipulada, i aquesta confusió pot generar que la realitat retocada esdevingui la realitat dins la ment col·lectiva.

Actualment ja s’estan creant imatges que simulen una realitat. Aquest escenari fals ens pot portar a reflexionar fins on pot arribar la manipulació digital. Al moment que una imatge és una realitat falsa i no es percebuda com a tal, adquireix un poder per sobre de les altres imatges. Perquè es podria crear una imatge que generés un conflicte públic, personal o polític a partir de la realitat manipulada.

En conclusió, la meva opinió és que la imatge digital té una forta capacitat manipuladora, i que depèn totalment de les intencions de les persones que hi ha al darrera. Tal i com significa un progrés tecnològic, també pot suposar l’entrada en un món per conèixer, que no se sap com evolucionarà. Poder crear realitats falses provoca un canvi en la percepció de la realitat de la persona que ho veu, i pot concebre el món a partir dels estereotips creats a partir d’aquestes imatges. Tot i així el progrés és inevitable i necessari. Celebrem-lo, i esperem que les realitats manipulades puguin ser identificades per la població.