TEORIA DE LA IMATGE

1. Black Beauty soundtrack

La banda sonora de Black Beauty comença de manera suau, transmeten la tranquil·litat de la vida, i a partir dels silencis evoluciona cap a trams més actius i divertits, o més tristos. És una banda sonora que desperta la calma i el joc, amb algunes connotacions de tristesa. Hi ha moments que eleva a l’oient a un estat d’energia màxima i sobtadament, retorna la calma. Els instruments que marquen la continuïtat són els violins. La majestuositat de la banda sonora ens remet a l’elegància del protagonista, que és un cavall. I la calma ens remet als prats que pastura feliçment el protagonista quan encara és jove. Així doncs, la música es relaciona íntimament amb la pel·lícula que acompanya.  

2. Game of thrones

La banda sonora de la famosa sèrie americana té com a tema principal una melodia potent, forta i medieval. Aquesta música desperta la curiositat. Els tambors ens posen en alerta i ens remet a un temps passat, amb guerres i reis. Es nota que és una melodia per donar pas als capítols, un començament. No fa grans variacions, sinó que es manté en la línia de fer un primer avanç per situar al públic, i així inconscientment aquest es pugui fer una idea del que es trobarà en aquest film. En aquesta cançó s’identifica tota la sèrie, i en ressalta les característiques més importants que són la guerra (pel tro de ferro), i la localització temporal medieval.  

3. Interestellar

La banda sonora d’Interestel·lar és una música etèrea, suau, que recorda a l’espai exterior: l’univers. Transmet calma però amb un regust de inquietud. Els in creixendo que fa la simfonia posen en alerta al espectador. La resta d’elements fan pensar sobre la relació espai i temps. És una cançó lleugera, sense molta càrrega instrumental, bastant enigmàtica. Alguns silencis serveixen per passar d’unes notes més tranquil·les a unes de més energètiques, però sempre predomina la calma.  

4. Les cròniques de Nàrnia

La simfonia que acompanya a la pel·lícula “Les Cròniques de Nàrnia” ésuna cançó elegant i majestuosa. És greu, amb força, i les veus li donen un cert aire de que la eleven a música de les divinitats. És poderosa, i avança amb el so dels tambors que recorda ala guerra. Aquesta cançó eleva a l’espectador, el fa sentir amunt, gloriós, preparat per avançar. La força s’ajunta amb les veus suaus en perfecte harmonia. També hi ha un apartat que fa sentir neguit,com si una guerra s’estigués lliurant. És una part més dura, amb força igual, però sense la sensació de seguretat que aporta la primera part. Després del neguit, torna la calma, amb més potència que mai.  

5. El caballero oscuro

La banda sonora de “The dark knight” és una simfonia poderosa, forta, i amb un començament neguitós i intrigador. El principi recorda a algú que s’amaga, que es va sentint i de cop no, el sigil·li. En mica en mica, la cançó va agafant força, però la intriga segueix. Fa sentir a l’espectador inestabilitat, dubtes, el manté alerta. És una cançó més fosca, però amb tambors igual que alerten d’una batalla. 

6. Inception

La banda sonora de Inception és diferent ales abans analitzades. Aquesta es desenvolupa en una tranquil·litat inquieta. Però és agradable. En mica en mica va assolint la seva totalitat, i quan ho fa, fa sentir força. Després va un tram més silenciós, que connota tristesa i soledat. És una cançó bonica, més personal potser que d’altres. Que recorden a l’interior d’una persona i desperta emocions. Recorda a la història personal dels protagonistes de la pel·lícula, i no transmet gens de riure o felicitat, sinó duresa i una certa sensació de pes.

7. Skyfall

“Skyfall” té una banda sonora composta per diferents cançons d’artistes. No és tant instrumental perquè va acompanyada de la veu. La cançó principal, interpretada perla cantant Adele, és una cançó forta però sensible. La lletra agafa més poder que l’instrumental. Tot iaixí fa sentir a l’espectador elegància, força i sensibilitat. La part principal és molt tòpica de les mítiques pel·lícules de James Bond, però dóna pas a una melodia més moderna i actual. Així es barreja el tema clàssic amb el nou, deixant clar que la pel·lícula és d’ara.

8. Into the wild

Aquesta banda sonora també és com la de “Skyfall”, està composta per cançons interpretades amb veu per artistes. El tema principal de “Into the Wild” és un tema més bohemi, de música alternativa que fa una reflexió sobre la societat consumista actual. Aquesta cançó desperta la reflexió interior i la connexió amb un estat relaxat, natural i més humà. La guitarra recorda a les nits de càmping amb amics. És una cançó més trista i una mica neutra, perquè no fa pujades ni baixades de to. Es manté sempre igual, i va molt bé per recordar al protagonista de la pel·lícula que decideix tenir una vida diferent de la marcada per la societat.

9. Braveheart

La simfonia de “Braveheart” té un començament molt medieval, que recorda a les terres escoceses. El so de la gaita crea una imatge mental dels paratges del nord d’Anglaterra. La cançó té un aire romàntic, sentimental, que recorda a una parella. És una música que sobretot localitza i situa a l’espectador. És suau, però també té algun retoc de tambors que avancen la guerra que es lliurarà. Això posa en alerta a l’espectador, però és més forta la calma de la simfonia que aquesta part més energètica.

10. The last of the Mohicans

La banda sonora de “L’últim Mohicà” té molta força ètnica. Va avançant amb força i contundència, els tambors marquen el ritme que semblen passos. També recorda a una batalla. Transmet a l’espectador majestuositat i guerra, calma i la sensació del destí. També recorda a la naturalesa, però amb una certa inquietud de mort. És una cançó energètica i poderosa. També transmet fermesa, amb una certa sensibilitat.