TEORIA DE LA IMATGE

Segons Donis A. Dondis en la seva obra La sitaxis de la imagen, els elements que intervenen en la composició visual són l’equilibri, la tensió, l’anivellament, la preferència per el costat inferior esquerra, l’atracció i agrupament, i el positiu i negatiu.  

En primer lloc analitzarem l’equilibri. Una composició visual ha d’estar equilibrada i això s’aconsegueix amb el centre de gravetat. Quan la figura vertical aconsegueix anivellar el pes es produeix una sensació innata d’equilibri que es transmet ràpidament a la nostre consciència interior. La gravetat està en relació amb la verticalitat i la horitzontalitat, i aquestes es troben en harmonia, aconseguim la sensació d’equilibri. En l’exemple següent veiem com la figura es troba en la perfecta relació de horitzontalitat i verticalitat, amb el centre de gravetat equilibrat al mig de la figura.  

El següent terme a analitzar és la tensió. Un element es troba en tensió visual quan sembla no tenir estabilitat. Aquesta estabilitat li dóna si té una base en la qual assentar-se i un eix vertical que analitzi i determini el seu equilibri. Un exemple és la següent imatge d’una figura. A la primera imatge la figura està en tensió, perquè no té ni basa ni equilibri. Aquesta tensió es transmet ràpidament al veient a través del llenguatge visual. En la segona imatge en canvi, se li han afegit els elements necessaris a la figura perquè desaparegui la tensió.

El tercer concepte és l’anivellament. Perquè una imatge sigui harmoniosa i atragui l’atenció de l’espectador ha d’estar anivellada. Aquets concepte és refereix a l’equilibri entre els elements que figuren la imatge. Si no hi ha aquest anivellament la imatge no tindrà una correcta sintaxi visual. Un exemple seria la primera imatge on el punt es troba anivellat amb la resta d’elements verticals i horitzontals de la figura. En la segona imatge veiem clarament com el cercle del mig es troba desnivellat cap al lateral esquerra. Aquesta falta d’equilibri produeix frustració i tensió.

La preferència per el costat inferior esquerra és un fenomen que s’ha observat en la sintaxi visual.  Això significa que l’ull i la percepció dóna preferència visual als elements situats a questa zona, i que aquests elements són més acceptats. Es creu que aquesta preferència pot ser pel fet que a l’àrea occidental s’aprèn a llegir d’esquerra a dreta o perquè el cervell esquerra té un reg sanguini major que el dret. Tot i que no estigui del tot clara l’explicació d’aquest favoritisme, es pot observar en els exemples següents.

En aquests exemples es pot escenificar com suggereix més equilibri la figura esquerra que la dreta.

L’atracció i agrupament consisteix en  que dos elements dins una mateixa figura tenen més atracció segons la seva proximitat. Sinó sembla que es repelin entre ells. L’atracció entre els punts fa que l’ull pugui formar una línia que el s’uneixi per completar l’espai en buit.

En els dos exemples exposats, es veu clarament com en el primer els punts sembla que es repelin entre ells. En canvi al segon, s’estableix un vincle d’unió. La proximitat uneix les figures, segons la sintaxi visual.

L’últim concepte a veure és el positiu i negatiu. Aquest concepte es refereix als elements que criden més l’atenció de la mirada. Seguint aquesta idea, els elements que dominen l’atenció són els considerats positius, i els que tenen un paper més passiu són els negatius.

En els dos exemples podem veure com la primera imatge la figura de negre és passiva i el punt blanc en contrast positiva. A l’altre imatge s’inverteixen els colors, però l’element positiu segueix essent el punt negre en contrast del fons blanc.