TEORIA DE LA IMATGE

Tal i com he comentat en l’activitat anterior sobre la capacitat manipuladora de la imatge digital, és possible que evolucioni fins al punt de substituir la imatge en menys de representar-la. Si s’utilitza un banc d’imatges, i es fa un retoc digital surt més econòmic i més ràpid crear un muntatge que obtenir una imatge nova. Però quins serien els inconvenients d’una societat informada, per exemple, a partir de imatges digitals substitutives?

En aquest apartat ens podem plantejar que si un periodista no comparteix una imatge real del lloc, i en crea una que segons el seu parer li sembli igual està perdent objectivitat. Una imatge és una doble immortalitzada d’una realitat, i si se’n crea una de nova és la doble d’una realitat falsa. Si la fotografia perd aquest principi és possible que la credibilitat de la imatge s’acabi degradant perquè al final els usuaris no sabran si aquesta és real o falsa. I tot i la practicitat que aquesta suposa, la funció de la imatge potser deixarà d’informar i servirà per acompanyar el text, un concepte que ara es pot veure obsolet per la impressionant demanda visual de la societat actual.

En el caire artístic és més difícil fer una reflexió perquè la realitat es representa de diverses formes i no té un efecte d’engany a ningú, simplement es mostra la visió de l’autor. Però que passaria si jo retoqués una imatge meva en la qual surtis en un catamaràn amb en Brad Pitt? Estaria substituint la realitat verdadera per una de falsa, i la gent que es cregués la meva mentida entraria en la meva dimensió fictícia. Així doncs, la realitat seria la mentida davant la mostra d’una prova com aquesta fotografia. En aquest punt val la pena plantejar-nos la veracitat de la imatge retocada, perquè per el públic és més real una imatge que paraules. Aleshores, pot substituir la realitat la nova imatge digital? La tècnica permet avançar en els dissenys 3D, així que considero que molt aviat es podran fer rèpliques que siguin difícils de diferenciar de la realitat. Hi ha moltes imatges que no tenen importància si són reals o no, però i si surt un escàndol que impliqui diversos personatges públics com podrien ser polítics? I tot es fruit d’una mentida que ha semblat veraç per les “proves”? Cal admetre que la imatge digital és beneficiosa, i que a partir d’ ella es pot treballar d’una manera diferent i simular projectes que encara no existeixen. Llavors el problema està en l’ús que se’n fa. La imatge digital per si sola no existeix. És el fruit d’un creador.

En conclusió, la imatge digital és una eina molt útil que gràcies a la investigació ens permet plantejar-nos si pot arribar a substituir la realitat en comptes de representar-la. En el moment que ens plantegem aquesta opció, és perquè se’ns pot presentar com una amenaça. Per això reconec el poder in creixendo que té la imatge digital, en tots els seus sentits. Considero que la tecnologia ha avançat més ràpid que el col·lectiu social, i que per fer-ne un bon ús s’haurien d’establir unes normes ètiques. S’hauria de poder ensenyar a les persones perquè la imatge digital no tingués poder manipulador sobre seu. Però en definitiva, és un recurs útil que en algun moment pot substituir la realitat i crear-ne de noves.