TEORIA DE LA IMATGE

Les diferències en la concepció de l’ésser humà es veuen clarament plasmades en la història de l’art. El renaixement (moviment artístic del segle XV-XVI) es caracteritza per marcar l’abandó de l’Edat Mitjana. És una època en la qual es recupera l’antropocentrisme de l’època clàssica, i hi ha un auge econòmic i social. L’alegria social es transmet en l’art que recupera l’equilibri i la idealització grega. S’utilitzen colors més clars i suaus que representen una idealització. Amb l’arribada del barroc (segle XVII-XVIII), es trenca amb aquest equilibri i s’aposta per les escenes més tràgiques i violentes, representades amb clarobscurs i contrastos. Es tracta d’una època de pessimisme i retorn a l’Edat Mitjana, es recupera el tema religiós com a element central tot i que aquest cop per propagar la contrareforma. Les escenes es retraten al clímax de l’acció. A l'esquerra es poden comparar les dues obres d’èpoques diferents, a sobre “El naixement de Venus” de Sandro Boticcelli com a pintura renaixentista, i a sota la representació de Judith i Holofernes de Artemisia Gentileschi.

 

El dramatisme de l’escena es veu en la cúspide en l’exemple d’art barroc, en el qual la protagonista talla el cap d’Holofernes. L’art del renaixement en canvi, destaca la serenitat de les seves figures i la forma etèria que emprenen. L’art barroc exprimeix el realisme extrem, i juga amb les llums i els colors contrastats. Per altra banda, el l’obra del renaixement utilitza tonalitats suaus i representa una escena idealitzada, poc realista i sense contrastos. Es pot dir que les diferents èpoques es veuen reflectides en aquestes dues obres.